martes, 30 de septiembre de 2014

LA REVOLUCIÓ AMERICANA: INDEPENDÈNCIA DELS EEUU

George Wahsinton

Mapa de les 13 colònies britàniques a Nord-Amèrica


Per a saber més d'aquest important procés històric:


LES COLÒNIES BRITÀNIQUES D'AMÈRICA DEL NORD
Les transformacions econòmiques, socials i polítiques que es van produir a Anglaterra durant el segle XVI, van afavorir la seua expansió colonial en el segle XVII. A més hi havien grups d'homes amatents a migrar per a colonizar nous territoris i començar una nova vida. La reforma religiosa realitzada per Henrri VIII havia produït forts conflictes entre la corona i alguns sectors de la societat, que s'oposaven a la religió anglicana i que preferien abandonar Anglaterra per a practicar lliurement la seua fe. L'emigració a les colònies americanes va ser una solució per a molts perseguits per qüestions religioses en els primers anys del segle XVII. D'altra banda, homes de negocis van organitzar companyies comercials colonitzadores per a l'explotació de diversos minerals i metalls preciosos que creien que hi havia a Amèrica del nord. Per exemple les companyies de Londres i la de Plymounth a fi d'extraure or en aquestes terres. Anglaterra va crear 13 colònies, sent la primera la de Virginia, en honor a Isabel I, la "reina verge". Aquestes eren pobres, no contaven amb jaciments de metalls preciosos, ni amb una població indígena densa i estable per a ser utilitzada com a mà d'obra. La seua població creixia lentament i faltaven cabdals per a fomentar el creixement. Donada aquesta situació, molt prompte els colons començarien a importar mà d'obra esclava del continent africà per a treballar a les plantacions de les colònies del sud.

ELS ORÍTGENS DE LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
Després de la guerra d'Anglaterra contra França (Guerra dels set anys, 1756-63), la corona va voler que les colònies li ajudaren a pagar l'enorme deute militar d'al voltant de 150 milions de lliures esterlines. Amb aquest objectiu el parlament anglès va establir una sèrie d'impostos sobre el cuir, el sucre, el paper i el te, que s'importava des d'Amèrica. Amb aquestes mesures els colons van témer que totes les llibertats que havien gaudit fins al moment començaren a vindre-se baix de cop i volta. També podia significar un revés important per al comerç que els colons desenvolupaven. Veient el caire que estaven prenent els esdeveniments el parlament britànic va decidir derogar la primera de les lleis, la de les Estampilles (Stamp Act), però al mateix temps va intensificar la segona, la d'Allotjament, enviant oficials de duanes a la ciutat de Boston perquè recaptaren les quotes. Els colons no ho van acceptar i es van negar a obeir als ocupants, pel que aquests van reaccionar manant soldats a Boston. Els habitants de 96 ciutats van protestar, ja que el Parlament no els representava enfront de la corona, i per tant no podia decidir per ells i van formar la lliga de no importació, ideada per Frankiln. Quan en 1773 es va aprovar la "Llei del Te", que beneficiava a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, els americans van llançar al mar totes les caixes de te que duien tres vaixells ancorats en Boston. Aquest va ser el cridat"motí del te en Boston", i assenyala el primer acte d'oberta rebel·lia contra el Govern anglès. Els colons no cejaren en la seua obstinació i en 1774 a Filadèlfia van organitzar un Congrés per a avaluar l'estat de la situació. Van Decidir desobeir les noves lleis britàniques i intentar boicotejar en tant que fora possible el comerç, pel que van començar a cercar armes per a defensar-se de les possibles represàlies. La resposta, per descomptat, no es va fer esperar i el començament del conflicte es va donar quan en la localitat de Lexington forces britàniques es van enfrontar a uns setanta colons. Algun dels dos bàndols va fer foc, pel que la guerra ja estava servida. Anglaterra es va obstinar que els colons havien d'obeir i va esclatar la guerra. Els colons van confiar el comandament a George Washington, i per a demanar a França que intervinguera va manar a Franklin ambaixador.

LA INDEPENDÈNCIA DELS EEUU
Uns anys després d'aquest fet es va organitzar el segon Congrés Continental, també a Filadèlfia, amb la intenció que hi haguera un exèrcit i una marina controlats per una persona representativa dels colons, ni més ni menys que George Washington. Els següents passos van ser l'emissió de paper moneda propi i un principi de relacions amb altres potències estrangeres, fins que Thomas Jefferson va redactar la cridada Declaració d'independència, en Virginia, que es va aprovar en la data més important avui per als nord-americans, el 4 de juliol de l'any 1776 . L'exèrcit de Washington mancava de tot, estava desorganizat, sense armes, sense pólvora, sense robes i sense provisions. Solament va poder adquirir una cosa amb rapidesa i voluntat: la disciplina. Però mancava dels coneixements tàctics dels bé organitzats regiments anglesos. Aquests, en canvi, no lluitaven per la seua terra i la seua moral era bastant baixa. En 1777 els americans van vèncer als anglesos en la batalla de Saratoga. Entretant havia arribat un exèrcit francès, i Espanya havia manat provisions i armes procedents de Mèxic i les Antilles. En l'any 1781 uns 8.000 soldats britànics van ser envoltats en Yorktown (Virginia) per l'aliança franc nord-americana sota les ordres de Washington. Els britànics van demanar la pau i en el tractat de París de 1783 es va reconèixer per fi la independència dels Estats Units. Estaven cansats de la lluita i d'una guerra que no era popular, doncs ambdós pobles eren massa afins i no existia odi real que justificara la matança.

LA NOVA REPÚBLICA FEDERAL DELS EEUU
Líders tan importants com George Washington, Benjamin Franklin i James Madison van pretendre modificar alguns dels articles de la Confederació, no obstant això van ser uns delegats els quals van tenir la idea de redactar una nova legislació inspirada en l'ideari polític il·lustrat (liberalisme polític) que va donar com resultat la gran Constitució dels Estats Units d'Amèrica que finalment va ser acceptada en 1788 després de moltes reunions. Amb aquesta declaració es van separar els tres poders, l'executiu, legislatiu i judicial, totalment independents entre si, els estats podien prendre decisions pròpies, a més es van afegir posteriorment un total de deu esmenes amb la intenció de no enfortir en demasía el poder central. Es volia sobretot deixar clara la llibertat individual de l'home en qualsevol dels casos, i també altres com la llibertat de premsa, de religió, d'expressió etc. Altres de les esmenes ja desenvolupaven temes que en altres països europeus tardarien a arribar com el dret de la dona a votar, així com abolir completament l'esclavitud. Aquest text constitucional ha quedat inamovible per a la història i s'ha situat com el gran símbol nord-americà, enveja de la resta de les nacions. Per a resistir les pressions d'Anglaterra, els colons van fer aliances amb França i Espanya, i en 1783 Anglaterra va haver de desistir i reconèixer la Independència d'Estats Units d'Amèrica. Acabada la guerra, G. Washington va ser triat dues vegades president de la república federal. Els Estats Units van ser el primer país independent d'Amèrica. El seu exemple va repercutir en la resta de les colònies espanyola i portuguesa, però també a Europa, ja que va estimular els successos que havien de desembocar en la Revolució Francesa que va esclatar a fins del segle XVIII.

1 comentario:

Camilo dijo...

El grito de revolución siempre lleva consigo una carga cultural en todos los niveles. En el siglo XX, la música tomó la batuta de impulsar las revoluciones sociales con el rock. Y en efecto, el rock es sinónimo de rebeldía y de inconformismo.
No me resta sino dejaros un ejemplo de la música que arrastró la revolución social de las últimas décadas.

Naive