TREBALL DE RECUPERACIÓ PER A L'ALUMNAT DE 4at. DE L'ESO

Qui ha de realitzar aquest treball?

Tots aquells alumnes que hagen suspès el segon examen de la 1a. avaluació, encara que el resultat final en aquesta primera avaluació haja estat d'aprovat. Aquells alumnes que hagen suspès els dos exàmens la 1a. avaluació hauran de realitzar, a més, un examen de recuperació, la data de la qual fixarem al tornar de les vacances de Nadal.

INDICACIONS SOBRE EL TREBALL:

El treball haurà de contenir, obligatòriament, els següents apartats:

- Situació de les colònies britàniques de nordamérica abans de la independència.

- Les causes que van originar la guerra de la independència.

- El desenvolupament de la guerra i la seua conclusió.

- El model d'estat sorgit de la independència: idees polítiques que ho inspiren i institucions de govern. La constitució dels EEUU.

- Conclusions: una valoració personal argumentada sobre la importància d'aquest fet històric.

- Bibliografia consultada ( o pàg. web visitades)

L'extensió mínima del treball haurà de ser de cinc folis per una cara. El termini de lliurament: a la volta de les vacances de nadal, el 8 de gener.

El treball es farà a mà.

Qualsevol dubte sobre aquest treball serà atesa en aquesta mateixa entrada.

Bon Nadal i profitoses vacances.

RESPUESTAS A LAS DUDAS PLANTEDAS SOBRE EL EXAMEN...

Per fi us heu animat!

Anem per parts:

- el mapa polític d'Espanya: cal saber-se el nom de les províncies, els seus capitals i el nom i capital de totes les comunitats (i ciutats autònomes) d'Espanya. L'examen cal fer-lo en valencià. L'examen sobre el mapa, encara que ho fem al mateix temps, tindrà una nota diferenciada. Recordeu que, a més, cada error serà penalitzat amb un encert menys.

Sobre els conceptes:

- Decrets de Nova Planta (1707): Van ser les lleis que, després de la derrota dels regnes de la Corona d'Aragó, que havien donat suport a l'aspirant austríac al tron d'Espanya, enfront de les tropes borbòniques de Felipe de Anjou, es van imposar en els territoris d'Aragó, València, Catalunya i Balears. Suposaran l'abolició dels furs (lleis) i institucions d'autogovern d'aquests territoris, que quedaran assimilats a les lleis de Castella (castellanització). Se'ls imposa com càstig per haver-se rebel·lat durant la guerra de succesió (1701-1713), però també perquè el rei pretén establir les mateixes lleis en tota Espanya (uniformització legal). Aquests decrets suposaran, a més, un reforçament del poder de la Corona, que nomenarà a les autoritats militars, judicials i municipals directament, així com l'establiment del castellà com llengua oficial en aquests regnes. Finalment, totes les persones del regne podran ocupar càrrec en qualsevol província d'Espanya (abans només podien ocupar-lo en les seues "regnes" respectius). -

- Sobre els Pactes de família: afig al que assenyales que es van signar tres d'aquests pactes i que pretenien, en virtut del parentiu que unia a ambdues monarquies, reforçar militar i diplomàticament als borbons espanyols i francesos enfront dels seus enemics a Europa (G. Bretanya, Holanda i Àustria, sobretot).

- Sobre la República federal: es tracta d'una forma de govern i d'estat en la qual el poder emana del poble o la nació (sobirania nacional), però, a més, els estats o territoris que componen el país (o estat) conserven part del poder i disposen d'institucions d'autogovern i comnpetencias legislatives.

- Sobre la República presidencialista: es tracta d'un sistema de govern republicà en el qual la constitució atorga al president el poder executiu i la capacitat per a designar als membres del govern.

- La Pau de Utrecht (1713) és el nom del tractat de pau que van signar Espanya i G. Bretanya per a posar fi a la Guerra de successió a la Corona espanyola (1701-1713). En virtut d'aquest tractat Espanya perdia el seu imperi a Europa (països Baixos, Itàlia, etc.) i cedia a Gran Bretanya el Penyal de Gibraltar i Menorca.

Totes aquestes intervencions seran convenientment gratificades, per rigorós ordre d'arribada.

NOTICIAS SOBRE L' EXAMEN DEL 2/XII (4 at. ESO)

De cara a l'examen del pròxim dimarts, 2 de desembre, recordeu:

Temes que caldrà estudiar:
- l'Espanya del segle XVIII (Guerra de Successió, Reformisme il·lustrat, etc.)
- la Independència dels EEUU (guerra i revolució política).
- El mapa polític d'Espanya: províncies, capitals de província i comunitats autònomes.

Estructura de l'examen:
- 2 textos amb tres preguntes cadascun.
- El mapa polític d'Espanya.

Qualsevol dubte pot ser atesa en aquest mateix blog. Espere les vostres consultes.
Bon cap de setmana.

INFORMACIÓ SOBRE L'EXAMEN DEL DIJOUS 13 DE NOVEMBRE

TEMES A ESTUDIAR:

- L'ANTIC RÈGIM: concepte, formes de govern, formes d'organització social i economia.
- LA IL.LUSTRACIÓ: concepte i principis o idees bàsiques, principals il.lustrats i idees que defensen i crítiques que fan a l'antic règim, les terories econòmiques del segle XVIII i els vehicles de difusió del pensament il.lustrat. El despotisme il.lustrat.

De cara a la preparació de l'examen, us informe sobre l'estructura del mateix:

• 1º Una qüestió sobre vocabulari: caldrà repassar el vocabulari dels temes, ja que d'ací eixiran els tres "conceptes" a definir.
  
• 2º L'explicació d'un tema, que es correspondrà amb algun dels epígrafs dels temes estudiats.
  
• 3º Dos textos amb preguntes referides al seu contingut i als temes amb els quals es relacionen.

Algunes consideracions sobre l'examen:

Abans de l'examen:
- Cal no deixar l'estudi per a l'últim moment.
- Resulten molt útils els esquemes elaborats per un mateix o els proporcionats pel professor, per al repàs dels temes a estudiar.
- Cal cercar el significat de totes les paraules que no entenguem.
- Convé no deixar dubtes sense resoldre, ja siga consultant a algun company o al professor (en classe o a través d'aquest blog).

Durant l'examen:
- llegiu bé les preguntes, totes les preguntes, abans de contestar. Consulteu amb el professor qualsevol dubte sobre l'enunciat.
- Fixeu-vos en el valor que se li assigna a cada pregunta, de manera que les vostres respostes s'ajusten en quantitat i qualitat a la puntuació que apareix entre parèntesi al costat de la pregunta.
- Responeu al que es pregunta.
- Recordeu que en tota avaluació, no només es puntua el que està bé, sinó que també s'avalua, però en negatiu, el que està malament, els errors que es cometen o allò que no s'explica.
- Cuideu l'ortografia i la sintaxi, ja que si no expliquem bé allò que sabem i hem estudiat, és com si no ho sapiguerem.

I, finalment, estudieu.

RECORDEU QUE COMENCEN L'EXAMEN A LES 10.35 HS.

LES TEORIES ECONÒMIQUES AL SEGLE XVIII: DIFERÈNCIES

En el segle XVIII trobem tres teories econòmiques que tracten d'explicar la manera que pot créixer i desenvolupar-se l'economia i la riquesa d'un país. Es tracta d'hipòtesi que expliquen la realitat econòmica i que proposen, a més, diferents mesures per a afavorir el creixement de l'economia. La més important, de cara al futur, és la del "Liberalisme econòmic", formulada, entre uns altres, per Adam Smith. La importància d'aquesta última teoria és que arreplega alguns postulats de les teories anteriors (la fisiocracia, per exemple) i ofereix un cos coherent d'idees per a explicar i guiar el creixement econòmic. La clau resideix en la seua idea de la llibertat econòmica, la propietat privada i la no intervenció de l'Estat en l'economia, ja que aquestes idees són la base sobre la qual se sustenta tot el sistema econòmic capitalista.
Les propostes formulades per Smith seran dutes a la pràctica en molts països euorpeos al llarg del segle XVIII, assolint remoure alguns els obstacles que dificultaven la modernització de l'economia. La Revolució Industrial, tema del que ens ocuparem més endavant, té els seus orígens ideològics en aquestes idees.

L'esquema compara els postulats essencials de les tres teories econòmiques que hem estudiat en classe i estableix les seues principals diferències.

• Aquest esquema i els de l'anterior entrada hauran de ser "copiats a mà" en el quadern de treball.

EL LIBERALISME ECONÒMIC I ADAM SMITH

El filòsof i moralista Adam Smith va ser el teòric que va formular les principals idees i principis que havien de regir la anomenada "economia de mercat" o "capitalista". En la seua obra "La riquesa de les Nacions" reflexionava sobre aquells fets que podien impulsar el progrés econòmic i, amb aquest, fer possible la felicitat humana i, en conseucencia, quins obstacles calia derrocar per a afavorir-lo. Les seues reflexions i propostes van asseure les bases del pensament econòmic liberal, que s'oposarà a la intervenció de l'Estat en l'economia i es mostrarà partidari d'afavorir la llibertat econòmica com a motor del desenvolupament i el creixement econòmic. Segons el seu punt de vista "una mà invisible" regia l'activitat econòmica, afavorint el benestar del conjunt de la població, encara que fora l'interés individual (el benefici) el motor de l'iniciativa de les persones. La lliure competència entre les empreses havia d'afavorir als consumidors, ja que el mercat es regularia a partir de la llei de l'oferta i la demanda.
En els dos esquemes anteriors es mostren, de manera dinàmica, la forma que es relaciones les seues idees i propostes i el tipus de model econòmic que formulen.

ROUSSEAU I EL CONCEPTE DE SOBIRANIA

•
En el pensament de Rousseau apareix reiteradament la idea de Naturalesa. En ella l'home és lliure i bo ("bé per naturalesa"). Però la societat ho corromp i esclavitza. En la societat primitiva el salvatge (el bon salvatge) és feliç i lliure, però amb la civilització sorgeix la propietat privada i llavors apareixen les desigualtats i la pèrdua de llibertat.

En la seua obra "El contracte social", va sostenir que la sobirania ( el poder polític) resideix en el poble i d'ell emanen tots els drets individuals i els poders de l’Estat. Per a salvaguardar aqueixos drets els homes han de signar un contracte que establisca clarament les seues obligacions i drets individuals, destacant la llibertat i la igualtat. Es tracta del contracte social, necessàri per a la convivència i el respecte als drets individuals.
La concepció que té Rousseau de la sobirania (observeu l'esquema) s'enfronta amb la concepció del poder polític de dret diví que fonamentava la monarquia absoluta. Si la sobirania resideix al poble, i el poble és l'oritgen de tot el poder polític, estem davant del fonament bàsic de la democràcia.
n el pen

MONTESQUIEU I LA SEPARACIÓ DE PODERS

La separació de poders formulada per Montesquieu constitueix una de les crítiques principals del funcionament de la monarquia a l'antic règim. La separació de poders es condició necessària per afavorir un govern no despótic. Els tres poders de l'estat es controlarien i vigilarien mutuament, garantint d'aqueixa manera la llibertat de l'individu, evitant l'arbitrarietat i l'absolutisme a l'exercici del poder.

EL VIDEO COMO HERRAMIENTA DE APRENDIZAJE

Recientemente hemos inaugurado en este blog una nueva sección denominada LA HISTORIA EN VÍDEOS. Se trata de ofrecer una ventana que facilite la asimilación de los conocimientos históricos que integran el programa de la Historia Contemporánea. Periodicamente iremos enlazando con aquellos vídeos que, por su calidad, sirvan a este propósito. Esta semana podéis repasar el tema del llamado ANTIGUO RÉGIMEN a través del vídeo.
Un saludo

LES FORMES DE GOVERN A L'ANTIC RÈGIM. EL PARLAMENTARISME ANGLÉS.

L'alternativa política, encara que minoritària, a la monarquia absoluta la constitueix el sistema parlamentari anglés.

LA ILUSTRACIÓN

El movimiento intelectual de la Ilustración, que da fundamento al llamado "Siglo de las Luces (XVIII)", establecerá las bases ideológicas sobre las que criticar los pilares del Antiguo Régimen. El esquema de SM nos proporciona las líneas básicas de este pensamiento crítico.

BIENVENIDOS AL CURSO 2008-9/ BENVINGUTS AL CURS 2008-9

Un año más iniciamos esta aventura de aprender historia; mi deseo es que juntos reflexionemos sobre los acontecimientos que han resultado claves en la formación del mundo contemporáneo, que juntos sentemos las bases de un conocimiento suficiente y riguroso de los grandes procesos que explican el mundo tal y como éste aparece ante nosotros. Y que juntos reforcemos nuestro aprendizaje ciudadano, con conocimiento y sentido crítico, con curiosidad y, si es posible, con pasión.
Este blog pretende ser un espacio complementario del aula; un lugar de aporte de nueva información, de esquemas y mapas conceptuales que faciliten el estudio y aprendizaje de los contenidos, que guíen nuestra tarea. Vuestra participación aportará, además, una nueva dimensión a esta herramienta que, por su novedad, todavía no sabemos bien cómo utilizar. A lo largo de curso se irán proponiendo algunas actividades complementarias a las realizadas para clase, que podrán enriquecer vuestraformación y que, naturalmente, serán evaluadas, aunque se realización sea voluntaria.
Es importante que consultéis las páginas web que se enlazan en este blog, ya que resultan útiles tanto por la información, más exhaustiva, que nos aportan, como por el punto de vista, necesario siempre para contrastar la información que manejamos.
Aunque el blog sea un espacio unitario, sus contenidos están orientados al alumnado de 4º de la ESO y de 1º de Bachillerato, ya que existe una gran coinidencia en los mismos; no obstante, para evitar la confusión que esto pudiese ocasionar, las notícias y actividades irán rotuladas de manera adecuada; los enlaces, sin embargo, pueden ser consultados indistintamente, ya que su utilidad dependerá del grado de profundidad que queramos darle a nuestra búsqueda.
Deseo, para terminar, que os animéis a participar en el blog, que no tengáis miedo ni vergüenza a responder a las preguntas o a plantear vuestras dudas. El respeto es la clave de las relaciones humanas, y este blog quiere ser un espacio de relación y de comunicación pedagógica, así que no tardéis en dejar vuestros comentarios o propuestas. Hoy mismo, por ejemplo.
Un saludo

http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/

Mira esta presentación y repasa con ella los contenidos básicos del examen

El Imperialismo y la I Guerra Mundial

From: manoloib, 1 year ago

View Upload your own

SlideShare Link

NOTICIAS SOBRE EL PRÓXIMO EXAMEN DE 4º DE LA ESO

Recordad que para el examen del próximo 22 de mayo, serán evaluados los siguientes contenidos de la Unidad A, actividad 5:

- Las causas y circunstancias que determinaron la formación de los grandes imperios coloniales contemporáneos (el imperialismo colonial)
- La formación de los grandes imperios coloniales: líneas de expansión territorial en los diversos continentes. El Imperio británico y el Imperio francés.
- Las consecuencias del imperialismo colonial.
- La descolonización: contexto histórico y circunstancias que la hicieron posible.
- La Primera Guerra Mundial (1914-1918): causas. Los bandos en conflicto y los países miembros de cada bloque militar. Las consecuencias de la guerra.

El modelo de examen, como en ocasiones anteriores, constará de lo siguiente:
- una preguntra de vocabulario.
- Dos textos con preguntas.
- Un mapa con preguntas.

Si tenéis alguna duda, podéis plantearla a través del blog.
El profesor

NOTICIAS PARA MIS ALUMNOS Y ALUMNAS DE 4º DE LA ESO

Sobre el examen que haremos el próximo lunes, 14 de abril, conviene que recordéis lo siguiente:

1. El examen evaluará los conocimientos adquiridos en el desarrollo de la Unidad Didáctica A, actividades 1, 2,3 y 4.
2. De todas las actividades trabajadas, la más importante es la referida a la Primera revolución Industrial en Gran Bretaña y a los múltiples factores (revoluciones, en realidad) que la hicieron posible.
3. Es importante no olvidar las profundas transformaciones sociales que se produjeron como consecuencia del desarrollo industrial y el modo en que afectaron a las distintas clases sociales.

4. El EXAMEN tendrá el siguiente formato:
- Una pregunta sobre definición de conceptos.
- Un texto que habrá que "completar", rellenando los huecos que ocuparían las palabras que faltan.
- Un cuadro estadístico con preguntas.
- Una batería de preguntas, que habrá que responder de forma breve.
- Una pregunta sobre algún aspecto parcial de los cambios estudiados, que habrá que responder con mayor profundidad.


Cualquier duda que tengáis durante el estudio de estos temas, podéis hacérmela llegar a través del blog. Intentaré contestar a todas aquellas que estén relacionadas con el contenido de los temas, no con el examen.
El profesor

LA PRIMERA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL: SÍNTESIS.

Los siguientes esquemas ofrecen una guía básica para abordar la PRIMERA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL. El primero señala las consecuencias medioambientales del desarrollo industrial iniciado en Gran Bretaña a mediados del s.- XVIII; el segundo permite disponer de una estructura básica de los factores que lo hicieron posible. Con el segundo esquema es posible realizar la síntesis de este fenómeno de transformación económica y social, con el que se sientan las bases de la economía capitalista y de la sociedad de clases.

EL DESARROLLO DEL SISTEMA FABRIL DE PRODUCCIÓN

La Revolución Industrial supondrá un cambio transcendental en la forma de producir. El tránsito desde un sistema de producción basado en el empleo de herramientas, trabajo manual y energía animal, eólica o hidráulica, a otro basado en el empleo masivo de máquinas, concentradas en instalaciones fabriles (fábricas) en las que se emplean cientos de obreros y el uso de la energía procedente del vapor (máquina de vapor), será la llave para el gigantesco proceso de transformación económica y social que se inició en Gran bretaña en sectores como el textil del algodón o en la siderurgia.
Aquí tenéis un par de esquemas para ilustrar el concepto base:

LAS TRANSFORMACIONES AGRARIAS EN GRAN BRETAÑA

Los siguientes esquemas os permitirán complementar el trabajo sobre la Revolución agrícola en Inglaterra, en el marco de la Revolución Industrial. No olvidéis sistematizar los cambios que se derivan de la generalización del llamado "sistema Norfolk".

LA REVOLUCIÓN DEMOGRÁFICA

Este esquema os ayudará a comprender los factores que hicieron posible que la población creciera a partir del mediados del s. XVIII. Las consecuencias de este crecimiento demográfico serán muy importantes en el marco de la Revolución Industrial que se estaba produciendo, ya que fue un estímulo para el desarrollo económico. El aumento de la población suponía más demanda de alimentos y de todo tipo de bienes, lo que incentivará a los empresarios agrícolas e industriales a introducir mejoras para aumentar la producción. Más población será, además, más mano de obra y, en una época de innovaciones tecnológicas, una mano de obra más barata que la del artesano. La revolución agrícola y la revolución demográfica serán, por estas razones, factores claves en el desarrollo industrial de Gran bretaña en esta época.

LA PRIMERA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL. VISIÓN DE CONJUNTO.

LOS DESCUBRIMIENTOS GEOGRÁFICOS DEL S. XV-XVI. CAUSAS Y CONSCUENCIAS

Un par de esquemas que sintetizan las diversas circunstancias que determinaron el descubrimiento de América y, a partir del s. XVI, las consecuencias que este hecho histórico tendrá para los países y pueblos "descubiertos" y para los europeos.

CRECIMIENTO ECONÓMICO Y PROGRESO. CIENCIA Y TECNOLOGÍA.

PROGRESO ECONÓMICO ¿PARA QUIÉN Y CÓMO?
En una primera aproximación hemos abordado la visión que tenemos sobre el impacto que los avances tecnológicos tienen en nuestra vida y las relaciones que se establecen entre ciencia y tecnología; también hemos constatado que no puede haber progreso económico y social si, al mismo tiempo que hay crecimiento económico, la riqueza que éste genera no se distribuye de manera equilibrada sobre el conjunto de la sociedad. Por ello, conviene que fijemos estas primeras ideas en un esquema que las relacione entre sí y nos ofrezca una visión de conjunto.

EL MOVIMIENTO OBRERO: LA I Y LA II INTERNACIONAL

El siguiente esquema ilustra el desarrollo del Movimiento Obrero a partir de la creación de la AIT y su evolución hasta la Primera Guerra Mundial. Su lectura ha de hacerse a partir de las relaciones que se establecen entre los diferentes factores y acontecimientos que se presentan. Puede resultar útil para tener una visión global de las luchas sociales y políticas emprendidas por los trabajadores y sus organizaciones políticas y sindicales durante el período histórico anterior a la Revolución Rusa de 1917 y de la Gran Guerra de 1914-18..