miércoles, 22 de octubre de 2008

LES TEORIES ECONÒMIQUES AL SEGLE XVIII: DIFERÈNCIES

En el segle XVIII trobem tres teories econòmiques que tracten d'explicar la manera que pot créixer i desenvolupar-se l'economia i la riquesa d'un país. Es tracta d'hipòtesi que expliquen la realitat econòmica i que proposen, a més, diferents mesures per a afavorir el creixement de l'economia. La més important, de cara al futur, és la del "Liberalisme econòmic", formulada, entre uns altres, per Adam Smith. La importància d'aquesta última teoria és que arreplega alguns postulats de les teories anteriors (la fisiocracia, per exemple) i ofereix un cos coherent d'idees per a explicar i guiar el creixement econòmic. La clau resideix en la seua idea de la llibertat econòmica, la propietat privada i la no intervenció de l'Estat en l'economia, ja que aquestes idees són la base sobre la qual se sustenta tot el sistema econòmic capitalista.
Les propostes formulades per Smith seran dutes a la pràctica en molts països euorpeos al llarg del segle XVIII, assolint remoure alguns els obstacles que dificultaven la modernització de l'economia. La Revolució Industrial, tema del que ens ocuparem més endavant, té els seus orígens ideològics en aquestes idees.

L'esquema compara els postulats essencials de les tres teories econòmiques que hem estudiat en classe i estableix les seues principals diferències.

  • Aquest esquema i els de l'anterior entrada hauran de ser "copiats a mà" en el quadern de treball.

EL LIBERALISME ECONÒMIC I ADAM SMITH



El filòsof i moralista Adam Smith va ser el teòric que va formular les principals idees i principis que havien de regir la anomenada "economia de mercat" o "capitalista". En la seua obra "La riquesa de les Nacions" reflexionava sobre aquells fets que podien impulsar el progrés econòmic i, amb aquest, fer possible la felicitat humana i, en conseucencia, quins obstacles calia derrocar per a afavorir-lo. Les seues reflexions i propostes van asseure les bases del pensament econòmic liberal, que s'oposarà a la intervenció de l'Estat en l'economia i es mostrarà partidari d'afavorir la llibertat econòmica com a motor del desenvolupament i el creixement econòmic. Segons el seu punt de vista "una mà invisible" regia l'activitat econòmica, afavorint el benestar del conjunt de la població, encara que fora l'interés individual (el benefici) el motor de l'iniciativa de les persones. La lliure competència entre les empreses havia d'afavorir als consumidors, ja que el mercat es regularia a partir de la llei de l'oferta i la demanda.
En els dos esquemes anteriors es mostren, de manera dinàmica, la forma que es relaciones les seues idees i propostes i el tipus de model econòmic que formulen.

viernes, 17 de octubre de 2008

ROUSSEAU I EL CONCEPTE DE SOBIRANIA


En el pensament de Rousseau apareix reiteradament la idea de Naturalesa. En ella l'home és lliure i bo ("bé per naturalesa"). Però la societat ho corromp i esclavitza. En la societat primitiva el salvatge (el bon salvatge) és feliç i lliure, però amb la civilització sorgeix la propietat privada i llavors apareixen les desigualtats i la pèrdua de llibertat.

En la seua obra "El contracte social", va sostenir que la sobirania ( el poder polític) resideix en el poble i d'ell emanen tots els drets individuals i els poders de l’Estat. Per a salvaguardar aqueixos drets els homes han de signar un contracte que establisca clarament les seues obligacions i drets individuals, destacant la llibertat i la igualtat. Es tracta del contracte social, necessàri per a la convivència i el respecte als drets individuals.
La concepció que té Rousseau de la sobirania (observeu l'esquema) s'enfronta amb la concepció del poder polític de dret diví que fonamentava la monarquia absoluta. Si la sobirania resideix al poble, i el poble és l'oritgen de tot el poder polític, estem davant del fonament bàsic de la democràcia.
n el pen

MONTESQUIEU I LA SEPARACIÓ DE PODERS

La separació de poders formulada per Montesquieu constitueix una de les crítiques principals del funcionament de la monarquia a l'antic règim. La separació de poders es condició necessària per afavorir un govern no despótic. Els tres poders de l'estat es controlarien i vigilarien mutuament, garantint d'aqueixa manera la llibertat de l'individu, evitant l'arbitrarietat i l'absolutisme a l'exercici del poder.

martes, 7 de octubre de 2008

EL VIDEO COMO HERRAMIENTA DE APRENDIZAJE

Recientemente hemos inaugurado en este blog una nueva sección denominada LA HISTORIA EN VÍDEOS. Se trata de ofrecer una ventana que facilite la asimilación de los conocimientos históricos que integran el programa de la Historia Contemporánea. Periodicamente iremos enlazando con aquellos vídeos que, por su calidad, sirvan a este propósito. Esta semana podéis repasar el tema del llamado ANTIGUO RÉGIMEN a través del vídeo.
Un saludo