miércoles, 8 de octubre de 2014

EL REFORMISME BORBÓNIC A L'ESPANYA DEL SEGLE XVIII


L'esquema, tal com hem vist en classe, ens ofereix una visió global del conjunt de reformes empreses per la nova dinastia regnant a Espanya al llarg del segle XVIII. Les reformes derivades dels decrets de Nova Planta cal entendre-les no només com el càstig als territoris que s'havien rebel·lat contra el rei Felipe V al donar suport al archiduc Carlos d'Àustria, sinó com un projecte d'uniformització política, legal i administrativa que intentava consolidar a Espanya el model francès d'estat absolutista, amb un clar reforç de l'autoritat real. La imposició de les lleis de Castella al conjunt del regne d'Espanya generaran, com estudiarem més endavant, un profund malestar que, amb molts matisos, arriba fins als nostres dies en els antics territoris de la Corona d'Aragó.

Quant a les reformes empreses durant el regnat de Carlos III, cal situar-les en el marc del nomenat Despotisme Il·lustrat, del qual aquest monarca va ser un clar representant. L'objectiu general era procurar la modernització econòmica, social i política d'Espanya, impulsant des de l'Estat un ambiciós, encara que tímid, programa de reformes en quasi tots els àmbits de la vida pública i económica. La resistència dels sectors tradicionals, l'Església Catòlica sobretot, i de certs sectors populars, dificultaran aquest programa reformista, però no ho frenaran del tot. La mort de Carles III en 1788, en vespres de l'esclat de la revolució a França, no va suposar el final de les reformes ja que el seu fill i successor, Carles IV, mantindrà en els seus llocs a alguns dels ministres il·lustrats del seu pare. Serà la revolució francesa la que pose fí a aquest procés modernizador, davant la por al contagi del que podia vindre del país veí.