LA ESPAÑA DEL SIGLO XIX

Un video sobre la Primera Guerra Carlista y otro sobre la instauración del liberalismo en España durante el reinado de Isabel II





Un video sobre el Sexenio democrático (1868-1874)

LA ESPAÑA DEL SIGLO XVIII

Un video de la página de ARTEHISTORIA sobre los acontecimientos que marcaron el devenir de España durante el s. XVIII; desde la Guerra de Sucesión al reformismo borbónico.

EL REFORMISME BORBÓNIC A L'ESPANYA DEL SEGLE XVIII

L'esquema, tal com hem vist en classe, ens ofereix una visió global del conjunt de reformes empreses per la nova dinastia regnant a Espanya al llarg del segle XVIII. Les reformes derivades dels decrets de Nova Planta cal entendre-les no només com el càstig als territoris que s'havien rebel·lat contra el rei Felipe V al donar suport al archiduc Carlos d'Àustria, sinó com un projecte d'uniformització política, legal i administrativa que intentava consolidar a Espanya el model francès d'estat absolutista, amb un clar reforç de l'autoritat real. La imposició de les lleis de Castella al conjunt del regne d'Espanya generaran, com estudiarem més endavant, un profund malestar que, amb molts matisos, arriba fins als nostres dies en els antics territoris de la Corona d'Aragó.

Quant a les reformes empreses durant el regnat de Carlos III, cal situar-les en el marc del nomenat Despotisme Il·lustrat, del qual aquest monarca va ser un clar representant. L'objectiu general era procurar la modernització econòmica, social i política d'Espanya, impulsant des de l'Estat un ambiciós, encara que tímid, programa de reformes en quasi tots els àmbits de la vida pública i económica. La resistència dels sectors tradicionals, l'Església Catòlica sobretot, i de certs sectors populars, dificultaran aquest programa reformista, però no ho frenaran del tot. La mort de Carles III en 1788, en vespres de l'esclat de la revolució a França, no va suposar el final de les reformes ja que el seu fill i successor, Carles IV, mantindrà en els seus llocs a alguns dels ministres il·lustrats del seu pare. Serà la revolució francesa la que pose fí a aquest procés modernizador, davant la por al contagi del que podia vindre del país veí.

LA GUERRA DE SUCCESIÓ A LA CORONA D'ESPANYA (1700-1714)

L'esquema us servirà per a tenir una visió global de la Guerra de successió. En ell es plantegen les causes que van originar aquest conflicte, en la seua doble dimensió: nacional i internacional, i els bàndols que es van enfrontar en la guerra per la successió al tron d'Espanya. Les conseqüències de la guerra cal plantejar-les, també, en la seua doble dimensió:
- Internacional: pèrdua de territoris a Europa i de Gibraltar.
- Nacional: imposició de les lleis de Castella en els territoris de l'antiga Corona d'Aragó a través dels decrets de Nova Planta.

EL SEGLE XVIII A ESPANYA: UNA VISIÓ GLOBAL

Un esquema per a aquells que vulguen tenir una visió global del que succeeix a Espanya durant el segle XVIII i, en paral·lel, el que succeeix en la resta del món. Molt útil per aquells que vulguen redactar un resum que sintetitze els grans esdeveniments de la història del nostre país en aquest segle.

LA REVOLUCIÓ AMERICANA: INDEPENDÈNCIA DELS EEUU

George Wahsinton

Mapa de les 13 colònies britàniques a Nord-Amèrica

Per a saber més d'aquest important procés històric:

LES COLÒNIES BRITÀNIQUES D'AMÈRICA DEL NORD
Les transformacions econòmiques, socials i polítiques que es van produir a Anglaterra durant el segle XVI, van afavorir la seua expansió colonial en el segle XVII. A més hi havien grups d'homes amatents a migrar per a colonizar nous territoris i començar una nova vida. La reforma religiosa realitzada per Henrri VIII havia produït forts conflictes entre la corona i alguns sectors de la societat, que s'oposaven a la religió anglicana i que preferien abandonar Anglaterra per a practicar lliurement la seua fe. L'emigració a les colònies americanes va ser una solució per a molts perseguits per qüestions religioses en els primers anys del segle XVII. D'altra banda, homes de negocis van organitzar companyies comercials colonitzadores per a l'explotació de diversos minerals i metalls preciosos que creien que hi havia a Amèrica del nord. Per exemple les companyies de Londres i la de Plymounth a fi d'extraure or en aquestes terres. Anglaterra va crear 13 colònies, sent la primera la de Virginia, en honor a Isabel I, la "reina verge". Aquestes eren pobres, no contaven amb jaciments de metalls preciosos, ni amb una població indígena densa i estable per a ser utilitzada com a mà d'obra. La seua població creixia lentament i faltaven cabdals per a fomentar el creixement. Donada aquesta situació, molt prompte els colons començarien a importar mà d'obra esclava del continent africà per a treballar a les plantacions de les colònies del sud.

ELS ORÍTGENS DE LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
Després de la guerra d'Anglaterra contra França (Guerra dels set anys, 1756-63), la corona va voler que les colònies li ajudaren a pagar l'enorme deute militar d'al voltant de 150 milions de lliures esterlines. Amb aquest objectiu el parlament anglès va establir una sèrie d'impostos sobre el cuir, el sucre, el paper i el te, que s'importava des d'Amèrica. Amb aquestes mesures els colons van témer que totes les llibertats que havien gaudit fins al moment començaren a vindre-se baix de cop i volta. També podia significar un revés important per al comerç que els colons desenvolupaven. Veient el caire que estaven prenent els esdeveniments el parlament britànic va decidir derogar la primera de les lleis, la de les Estampilles (Stamp Act), però al mateix temps va intensificar la segona, la d'Allotjament, enviant oficials de duanes a la ciutat de Boston perquè recaptaren les quotes. Els colons no ho van acceptar i es van negar a obeir als ocupants, pel que aquests van reaccionar manant soldats a Boston. Els habitants de 96 ciutats van protestar, ja que el Parlament no els representava enfront de la corona, i per tant no podia decidir per ells i van formar la lliga de no importació, ideada per Frankiln. Quan en 1773 es va aprovar la "Llei del Te", que beneficiava a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, els americans van llançar al mar totes les caixes de te que duien tres vaixells ancorats en Boston. Aquest va ser el cridat"motí del te en Boston", i assenyala el primer acte d'oberta rebel·lia contra el Govern anglès. Els colons no cejaren en la seua obstinació i en 1774 a Filadèlfia van organitzar un Congrés per a avaluar l'estat de la situació. Van Decidir desobeir les noves lleis britàniques i intentar boicotejar en tant que fora possible el comerç, pel que van començar a cercar armes per a defensar-se de les possibles represàlies. La resposta, per descomptat, no es va fer esperar i el començament del conflicte es va donar quan en la localitat de Lexington forces britàniques es van enfrontar a uns setanta colons. Algun dels dos bàndols va fer foc, pel que la guerra ja estava servida. Anglaterra es va obstinar que els colons havien d'obeir i va esclatar la guerra. Els colons van confiar el comandament a George Washington, i per a demanar a França que intervinguera va manar a Franklin ambaixador.

LA INDEPENDÈNCIA DELS EEUU
Uns anys després d'aquest fet es va organitzar el segon Congrés Continental, també a Filadèlfia, amb la intenció que hi haguera un exèrcit i una marina controlats per una persona representativa dels colons, ni més ni menys que George Washington. Els següents passos van ser l'emissió de paper moneda propi i un principi de relacions amb altres potències estrangeres, fins que Thomas Jefferson va redactar la cridada Declaració d'independència, en Virginia, que es va aprovar en la data més important avui per als nord-americans, el 4 de juliol de l'any 1776 . L'exèrcit de Washington mancava de tot, estava desorganizat, sense armes, sense pólvora, sense robes i sense provisions. Solament va poder adquirir una cosa amb rapidesa i voluntat: la disciplina. Però mancava dels coneixements tàctics dels bé organitzats regiments anglesos. Aquests, en canvi, no lluitaven per la seua terra i la seua moral era bastant baixa. En 1777 els americans van vèncer als anglesos en la batalla de Saratoga. Entretant havia arribat un exèrcit francès, i Espanya havia manat provisions i armes procedents de Mèxic i les Antilles. En l'any 1781 uns 8.000 soldats britànics van ser envoltats en Yorktown (Virginia) per l'aliança franc nord-americana sota les ordres de Washington. Els britànics van demanar la pau i en el tractat de París de 1783 es va reconèixer per fi la independència dels Estats Units. Estaven cansats de la lluita i d'una guerra que no era popular, doncs ambdós pobles eren massa afins i no existia odi real que justificara la matança.

LA NOVA REPÚBLICA FEDERAL DELS EEUU
Líders tan importants com George Washington, Benjamin Franklin i James Madison van pretendre modificar alguns dels articles de la Confederació, no obstant això van ser uns delegats els quals van tenir la idea de redactar una nova legislació inspirada en l'ideari polític il·lustrat (liberalisme polític) que va donar com resultat la gran Constitució dels Estats Units d'Amèrica que finalment va ser acceptada en 1788 després de moltes reunions. Amb aquesta declaració es van separar els tres poders, l'executiu, legislatiu i judicial, totalment independents entre si, els estats podien prendre decisions pròpies, a més es van afegir posteriorment un total de deu esmenes amb la intenció de no enfortir en demasía el poder central. Es volia sobretot deixar clara la llibertat individual de l'home en qualsevol dels casos, i també altres com la llibertat de premsa, de religió, d'expressió etc. Altres de les esmenes ja desenvolupaven temes que en altres països europeus tardarien a arribar com el dret de la dona a votar, així com abolir completament l'esclavitud. Aquest text constitucional ha quedat inamovible per a la història i s'ha situat com el gran símbol nord-americà, enveja de la resta de les nacions. Per a resistir les pressions d'Anglaterra, els colons van fer aliances amb França i Espanya, i en 1783 Anglaterra va haver de desistir i reconèixer la Independència d'Estats Units d'Amèrica. Acabada la guerra, G. Washington va ser triat dues vegades president de la república federal. Els Estats Units van ser el primer país independent d'Amèrica. El seu exemple va repercutir en la resta de les colònies espanyola i portuguesa, però també a Europa, ja que va estimular els successos que havien de desembocar en la Revolució Francesa que va esclatar a fins del segle XVIII.

SÍNTESIS SOBRE EL ANTIGUO RÉGIMEN

RELACIÓN ENTRE LA AGRICULTURA DE SUBSISTENCIA Y LA DINÁMICA DE LA POBLACIÓN EN EL ANTIGUO RÉGIMEN

La economia en la época del Antiguo Régimen giraba en torno a la agricultura como actividad fundamental. Se trataba de una agricultura de bajos rendimientos, sometida a las inclemencias metereológicas y a todo tipo de calamidades ambientales. Las crisis que provocaba la periódica escasez de alimentos, llamadas crisis de subsistencia, influían en la dinámica natural de la población, ya que incrementaban la mortalidad catastrófica. A pesar de que la natalidad era muy alta, el efecto de estas crisis sobre la población limitaba su crecimiento, alternando épocas de retroceso con otras de leve crecimiento. En todo caso, como es característico en el régimen demográfico antiguo, la población apenas crecía o crecía muy poco.

EL COMERÇ COLONIAL

Estimats alumnes, ací us presente l'esquema sobre les consequències dels descobrimets geogràfics i la seua incidència en el desenvolupament del comerç colonial i el tràfic d'esclaus.

6 de junio, EL DÍA D.

Entrada publicada el 6 de junio de 2011.

Hoy hace 65 años (70, en este año 2014) del desembarco de Normandía, del famoso día D, con el que se iniciaba la liberación del continente europeo de la terrible dominación nazi. La película "Salvar al soldado Ryan" narra, en sus primeros treinta minutos, el terrible desembarco sobre las playas de Omaha. El cine bélico siempre puso su acento en la herocidad de los soldados; en esta obra maestra del cine contemporáneo, se narra de forma portentosa y en toda su crudeza, el horror de la guerra. El miedo, los vómitos, los aullidos de dolor...la muerte, en fin, era el destino trágico de miles de los soldados norteamericanos que, con el sacrificio de su vida, liberarían a Europa de la barbarie.

Puedes consultar el siguiente enlace de EL PAÍS:
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Barack/Obama/conmemora/Normandia/65/aniversario/Dia-D/elpepuint/20090606elpepuint_10/Tes

En estos días de conmemoraciones hay que destacar la visita que el presidente de los EEUU, Barak Obama, ha realizado a Alemania y Francia. Su visita al campo de concentración de Buchenwald, donde llegó a haber miles de prisioneros españoles de la resistencia antifascista, simboliza la generosidad del pueblo norteamericano, en su lucha contra la barbarie nazi durante la Segunda Guerra Mundial, y el compromiso de su actual presidente para encauzar y resolver el problema palestino. Esta visita es continuación de la que días antes ha realizado a los países árabes y musulmanes del Próximo Oriente. El mensaje de reconciliación, de paz y de esperanza que el presidente norteamericano encarna, es el mejor camino para superar los conflictos que amenazan hoy en día la paz mundial. El reconocimiento que esta visita supone del sufrimiento que el pueblo judío padeció, a manos de la Alemania nazi durante la Segunda Guerra Mundial, no le ha impedido a Obama proclamar, al mismo tiempo, la necesidad de que israelíes y palestinos acepten una solución que posibilite la convivencia en paz de los dos pueblos, en dos estados sobre la apesadumbrada tierra de Palestina.

Buchenwald: símbolo del horror de la dictadura nazi.

Buchenwald llegó a ser el mayor campo de concentración de los nazis en territorio alemán, por el que pasaron unos 250.000 cautivos. Fue liberado por tropas estadounidenses en abril de 1945 y entre los soldados de infantería se encontraba Charles Payne, un tío abuelo de Obama.

Fuentes del Gobierno en Berlín sugirieron que con su visita a Buchenwald, Obama querría subrayar el vínculo de Estados Unidos con el mundo judío, tras su discurso en Egipto. El mandatario ha sido acompañado por el escritor y premio Nobel Elie Wiesel, superviviente del campo de concentración, en el que murió su padre, e impulsor de la visita del presidente.

Obama ha visitado también un edificio emblemático de la ciudad, la Iglesia de Nuestra Señora, que acaba de ser restaurada gracias a las donaciones llegadas del mundo entero. El último punto en la agenda de Obama en Alemania ha sido el hospital militar norteamericano de Landstuhl, en la región de Renania- Palatinado, en el oeste del país. Allí ha hablado con militares heridos en las guerras de Irak y Afganistán.

Posteriormente ha viajado a Francia para recordar el 65 aniversario del desembarco de las tropas aliadas en Normandía durante la Segunda Guerra Mundial (1939-1945).

En este enlace podrás ver un video en el que el presidente de EEUU, Barak Obama, rinde homenaje a las víctimas del nazismo en los campos de concentración.

http://www.youtube.com/watch?v=kq3asJ00WgI

Si quieres puedes leer el hermoso texto periodístico, "BIENVENIDO, PRESIDENTE" que publica hoy el escritor y ex-ministro socialista español, Jorgen Semprún (que estuvo prisionero en el campo de Buchenwald), en el diario EL PAÍS, haciendo clic en este enlace:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Bienvenido/presidente/elpepuint/20090606elpepiint_6/Tes